...ens passen les acreditacions, ja sentim els càntics dins al camp "quines pessigolles", pugem en busca del nostre seien, en el meu cas al gol de mar.Ja estem a punt, esperant el començament del partit, ja surten a calenta, es senten els primer aplaudiments i una petita xiulada a l'equip rival.
-Heu portat pipes pregunta un.
-Si diu l'altre.
Això ja son els nervis, un nus a l'estomac o alguna cosa similar.
Els jugadors marxen al vestidor a rebre les ultimes instruccions per afrontar el matx.
Quina tremolina, ja comencen a sortir en formació, sona l'himne, ens passem de peu fen onejar el primer que trobem, es una sensació gran d'euforia.
El partit comença, es un no para, els cants surten d'un extrem a l'altre de camp, però marca l'equip rival i emmudeixen, es tarda una estona en reaccionar, però de mica en mica i observant el joc de l'equip tornen molt tímidament enmig d'un munyo de nervis.
GGGGGGGOOOOOOOOLLLLLLLL!!!!!!!
Un esclat de joia i alegria envaeix tot l'estadi, abraçades, salts, crits d'anim i fins i tot jo diria que algun peto d'amor incontrolat, sonen botzines, tambors i alguna gralla.
Ara toca esperar la remuntada (algú pensa que es possible), i tan que es passible nomes es qüestió de temps.
Final del partit i no hi ha remuntada, alguns marxem amb el cap cot, sortim del camp i viatge de tornada discutint amb els companys el partit.
Ara toca esperar el pròxim partit, on allí estarem esperant un millor resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada