Es per tots sabut que un seguidor d'un equip de futbol pateix, però ho porta dins no si pot fer mes, aquest es el meu cas.
Entraré en detalls, tot comença mirant l'hora del partit pel mitja que sigui, ja et comença agafar el "cuquet", truques als companys si s'escau per començar a planejar hora, lloc on quedar i el planin; desprès fas els preparatius, nivells del cotxe (carburant, presio de les rodes, etc..) no es cada vegada però en el meu cas es sobin; arriba l'hora, fas el cafè els dies de partit de tarde esperant als companys, engalanat amb l'indumentaria per l'ocasio, la bufanda al coll i fins i tot la bandera.
- Marxem al camp diu un.
- Anem diu l'altre.
Tot començant a entonar algun dels càntics que desprès, al camp, posarem a la practica.
El trajecte es llarg, i dona per discutir, enraonar i fins i tot fer "siestuque".
Quins nervis, ja falta poc i la sang comença bullir, els batecs del cor s'acceleren, però encara a nivells raonables; JA ARRIBEM!!!.
Ja em arribat, aparquem el cotxe i anem a trobar nos amb la resta de companys de diverses provinences, i es aquí quan es comença a palpar mes intensament l'ambient del partit; es el moment d'intercabiar sentiments d'euforia i neguits, trèiem les acreditacions i ens adrecem pausadament a la porta d'acces al camp que ens correspon...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada