Iniesta i Henry, titulars
Josep Guardiola, entrenador del FC Barcelona, finalment va apostar per la màgia d'Andrés Iniesta en el centre del camp i l'elegància i perill de Thierry Henry en l'atac culer, malgrat que ambdós jugadors s'acaben de recuperar de sendes lesions. Mentre, les destacades absències en defensa de Dani Alves i Eric Abidal, ambdós per sanció i del mexicà Rafa Márquez lesionat, van ser pal·liades per Guardiola amb l'entrada de Iaia Touré i Sylvinho en una línia defensiva completada per Carles Puyol i Gerard Piqué. Per la seva part, l'homòleg de Pep al Manchester United, Sir Alex Ferguson, va alinear un poblat centre del camp per evitar el joc de toc del Barça. Això va suposar que Cristià Ronaldo fos l'home més avançat dels anglesos amb Wayne Rooney i Ji-Sung Park jugant als costats.
Golas d'Eto'o
El xoc es va iniciar amb molta intensitat i als dos minuts de joc va arribar la primera ocasió, amb un llançament de falta de Ronaldo que el porter del Barça, Víctor Valdés, va repel·lir amb problemes enviant el rebuig a córner Piqué. Curiosament, en els primers instants de la final el guió no va ser l'esperat, ja que el Manchester United dominava. Tanmateix, en el minut deu Iniesta va recollir una pilota en el centre del camp i el va enviar fins a l'àrea per a Samuel Eto'o. I el camerunès, en una gran acció personal, després de regatejar amb qualitat Nemanja Vidi, es va quedar només davant d'Edwin van der Sar i va batre el porter holandès malgrat tocar aquest el cuir.
Domini absolut
Amb 1-0 a favor, el Barça va començar a ensenyar a l'Estadi Olimpic el seu espectacular estil de futbol mostrat durant tota la temporada, mentre que el campió anglès donava preocupants senyals d'estar tocat després del gol d'Eto'o. Sobrepassada la mitja hora de joc, el domini dels homes de Guardiola resultava aclaparador, ja que el Barça tenia sempre la pilota en el seu poder, la qual cosa possibilitava que el Manchester United no pogués emprendre cap acció ofensiva. De fet, només Cristiano Ronaldo donava senyals de vida en el conjunt anglès, mentre que Ryan Giggs i Rooney amb prou feines havien intervingut en el xoc. Amb aquesta situació es va arribar al final dels primers 45 minuts i Sir Alex Ferguson podia donar-se per content que el seu equip encara tingués una cosa per dir a Roma.
Pilota al pal
De fet, el glamuroso tècnic escocès va realitzar un canvi durant el descans donant entrada a l'argentí Carlos Tévez en detriment d'Anderson. Però la primera ocasió, i molt clara, del segon acte va ser per al Barça el 48'. Henry es va endinsar en l'àrea anglesa i després de trencar Rio Ferdinand amb un excel·lent driblatge va disparar a porteria, però en aquesta ocasió Van der Sar va aconseguir evitar la sentència
per al seu equip. Tanmateix, dos minuts després aquesta va poder arribar amb un perfecte llançament de falta de Xavi Hernández que es va estavellar al pal esquerre de porteria del porter de l'United.Se la juga Ferguson
Després d'aquestes oportunitats del Barça, el Manchester United va començar a agafar les regnes del partit, potser perquè el conjunt culer va decidir cedir-li la possessió de la pilota. A més, els nois de Sir Alex ho intentaven més amb el cor que amb el cap i sense molta fe. El 65', l'entrenador del campió de la Champions League el passat any va donar entrada a Dimitar Berbatov pel coreà Park, que amb prou feines es va deixar veure en el xoc. El Manchester se'l jugava tot a una carta amb quatre atacants mentre que al Barça cada vegada se li posava millor la situació, ja que anava a tenir superioritat en el centre del camp.
Messi no perdona
Finalment, en el minut 70 l'equip culer va tenir la seva recompensa al joc mostrat i va acabar per sentenciar la final quan un bon centre des de la banda dreta de Xavi va ser rematat de cap per Messi (nou gols en la Champions League i màxim realitzador) al fons de la xarxa
davant d'un Van der Sar que pràcticament va fer l'estàtua.Triplet
Amb la final perduda, l'equip anglès va intentar el gol d'honor davant d'un Barça que es va limitar, no sense buscar un altre gol, al qual passarà el temps. Així, amb el xiulet final, el Barça va aixecar una nova Copa d'Europa sumant el seu tercer títol de la temporada. A més, va acabar amb el rècord de 25 partits consecutius sense perdre del Manchester United en el torneig i va evitar que els anglesos fossin el primer club en aconseguir retenir el títol des que la competició va passar a denominar-se UEFA Champions League.
Font noticia i fotos: uefa.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada