La data per a la història tenia un problema per a l'Athletic, jugava contra el Barcelona · Els blaugrana posen la primera pedra del Triplet anhelat.
La seva Majestat el Futbol Club Barcelona es va coronar a València com a campió de Copa, rei de reis de la competició. El 'Pep Team' va escriure les lletres del seu futbol sobre la gespa de Mestalla que van plasmar la supremacia blaugrana al nostre país. L'Athletic, que va tornar a una final de Copa 25 anys després, va tenir la mala sort de creuar-se al camí amb el pitjor dels enemics.
Carles Puyol va alçar al cel valencià una Copa que es va emportar el Barcelona per aixafada. Li va costar adaptar-se a la situació, propiciada per les grapes famolenques de l'Athletic, que va pensar en el somni fins i tot que el Barça va re col·locar el guió. Els de blaugrana van començar perdent, van respondre amb l'empat i van trepitjar la final després del pas per vestidors. El Barça va agafar la Copa en tres minuts i va acabar a la butxaca de les seves conquestes.
El Barcelona va correspondre a la realitat i va superar un Athletic que té tot el mèrit del seu món. Amb la seva filosofia llegendària, els de Caparrós van combatre contra el Barça 45 minuts. Amb les dents afilades i un estil distant al del seu rival, l'Athletic es va avançar al marcador culminant un inici de partit que porten esperant una eternitat a Bilbao. Yeste va treure un córner al segon pal, per on es va manifestar Toquero, un paleta del futbol. El '2', incansable, ell va guanyar la partida a Keita i a Xavi per cabotejar i obrir el marcador.
Cara i creu de Touré
L'inici incansable de partit, proposat per l'Athletic, va incomodar a un Barcelona que va sofrir fins que va trobar el seu lloc. Els 'lleons' van rugir a la zona ampla i van tancar buits que va obrir el menys pensat. Va ser Touré, central al rescat de l'equip. L'africà va sortir de la cova i va aparèixer per sorpresa en la frontal. Una fuetada procedent de Costa d'Ivori, fulminant, va acabar a les xarxes de l'Athletic. La seva demostració de potència amb control es va entelar en celebrar l'1-1. Sense sentit, Touré va perdre el cap i es va marcar un parell de talls de màniga dedicats a l'afició rival. El blaugrana necessita saber guanyar.
La seva Majestat el Futbol Club Barcelona es va coronar a València com a campió de Copa, rei de reis de la competició. El 'Pep Team' va escriure les lletres del seu futbol sobre la gespa de Mestalla que van plasmar la supremacia blaugrana al nostre país. L'Athletic, que va tornar a una final de Copa 25 anys després, va tenir la mala sort de creuar-se al camí amb el pitjor dels enemics.
Carles Puyol va alçar al cel valencià una Copa que es va emportar el Barcelona per aixafada. Li va costar adaptar-se a la situació, propiciada per les grapes famolenques de l'Athletic, que va pensar en el somni fins i tot que el Barça va re col·locar el guió. Els de blaugrana van començar perdent, van respondre amb l'empat i van trepitjar la final després del pas per vestidors. El Barça va agafar la Copa en tres minuts i va acabar a la butxaca de les seves conquestes.
El Barcelona va correspondre a la realitat i va superar un Athletic que té tot el mèrit del seu món. Amb la seva filosofia llegendària, els de Caparrós van combatre contra el Barça 45 minuts. Amb les dents afilades i un estil distant al del seu rival, l'Athletic es va avançar al marcador culminant un inici de partit que porten esperant una eternitat a Bilbao. Yeste va treure un córner al segon pal, per on es va manifestar Toquero, un paleta del futbol. El '2', incansable, ell va guanyar la partida a Keita i a Xavi per cabotejar i obrir el marcador.
Cara i creu de Touré
La igualtat al marcador va afavorir el creixement del Barcelona en el partit. El dol|duel d'alta tensió va tenir electricitat per tots els racons. Ja en la segona meitat, el Barcelona va controlar la tensió i va deixar anar una descàrrega que va ser insuportable per a l'Athletic. El Barça no va deixar anar la seva millor arma, el cuir, i va afermar la victòria final. En tres minuts, es va carregar la final.
La imposició del Barça
Iraizoz va aclarir com va poder un cacau d'Etoo, que es va dirigir al cor de l'àrea. Allà, Messi va afusellar el somni blanc-i-vermell. Uns sospirs després, Bojan va fer l'1-3. El de Linyola va rebre un passi entre línies de Leo i va recuperar la sang freda que no havia tingut abans. El seu xut es va colar amb fredor després de pegar al pal. La Copa va llançar al terra els colors blanc-i-vermells d'una de les seves nanses. Només van quedar els blaugranes.
Xavi, arquitecte, va fer el quart de falta directa. El seu tret, deliciós, va tocar en la fusta i va entrar per l'escaire. L'Athletic ja estava commocionat. El Barça havia guanyat una Copa que no mereixia la lamentable actuació de part de Mestalla xiulant l'himne espanyol. El respecte se'l van deixar en les seves respectives comunitats autònomes. El Futbol Club Barcelona i l'Athletic tampoc no es mereixien aquest record. El futbol del Barça és el que es va imposar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada